El teler de la memòria

Lletres valencianes núm. 27

"El jove que va perdrerel nom" Jesús Mollà. Tàndem Edicions

És el nom allò que ens defineix? A cavall entre la mitologia i l'avantguarda es narra aquesta història que parla de la memòria i de l'oblit. Recuperar el nom després de l'amnèsia no serà gens fàcil per al nostre protagonista que haurà de destrènyer altres realitats abans de recuperar la seua.

Just quan el paper de la memòria s'enlaira com a aval del desenvolupament de les societats contemporànies apareix aquest llibre que, en clau juvenil, aborda la necessitat de vetllar pels records i la identitat.

Després d'ensopegar i caure un bac amb la bicicleta, un jove oblida el seu nom i enceta un palpitant viatge cap a la ciutat de la memòria, Nemòpolis. En una ruta que transita per la mitologia i l'avantguarda, l'autor endinsa el jove protagonista en l'embullat món de l'oblit.

Amb grans dosis de perspicàcia el jove recorrerà els indrets més recòndits d'una ciutat emmurallada que custodia les pèrdues i coneixerà personatges de la mitologia grega que, revestits amb noms amb gran càrrega simbòlica, es convertiran en el seu pigall.

Al seu costat el nostre jove protagonista, que en la història s'anomenarà Anònim, coneixerà de primera mà on dormen els oblidats amors fracassats, on s'amaguen les barbàries de les infàmies que avergonyeixen la Humanitat i on pernocten les afligides vides d'altres joves com ell.

Partint del controvertit axioma que el nom fa la cosa, Anònim es sotmetrà a un rejovenit mètode per recuperar el seu nom. Es posarà en la pell del qui ho té tot i del qui no té res. Patirà amb el sofriment d'un nen que creua l'Estret en busca d'una vida millor o amb la tristor d'aquell que és maltractat, però també ho farà amb aquell que malgrat que sembla tenir-ho tot, pateix per la ignorància d'uns pares massa ocupats. Tots ells personatges que havien caigut en la teranyina de l'oblit perquè la seua trista realitat els abocà al menyspreu per allò que eren.

Cadascuna d'aquestes situacions està associada de manera enginyosa amb un mineral, les característiques del qual descriuen les distintes realitats. L'ambre reflecteix la crua realitat dels qui es juguen la vida per buscar un raig d'esperança, i és que etimològicament significa «allò que flota a la mar»; l'ametista, pedra de color morat com els blaus que deixen al rostre les reprovables pallisses dels maltractadors; o la maragda com la pedra preciosa, el diamant en brut.

http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero27secciones/infantil_juvenil.pdf

Llibre: El jove que va perdre el nom

Amunt Opinió Enviar a un amic Tornar