Enric Valor

Biografia

Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Va náixer l'any 1911 al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca.

És a Alacant on Enric Valor comença la seua tasca com periodista i escriptor. El 1930, als dèneu anys, entra en la redacció de "El Tio Cuc", un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint a poc a poc 'El Tio Cuc' a la normativa actual.

Proclamada la República, desenvolupà també la seua faceta com activista polític. Després de la guerra, hagué de restringir la seua activitat política i es concentrà a l'obra literària. És als principis dels anys 50 a on comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles valencianes (1950-1958). Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions.

A la década dels 60 va tornar a l'obra lingüística, i com a lexicògraf, es guanya un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats i té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres.

La seua primera novel·la (que va iniciar entre els anys 40 i 50, però que es va reelaborar fins la seua publicació el 1960) és L'ambició d'Aleix. Potser la seua obra novel·lística més important és el Cicle de Cassana, que consta de tres novel·les: Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Aquesta trilogia, el Cicle de Cassana, representa una recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939. El 1982 publicà La idea de l'emigrant.

Acabat el franquisme, rep el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) entre d'altres; i és investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d'Alacant.

Font

http://www.escriptors.cat/autors/valore/pagina.php?id_sec=2939

http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Valor_i_Vives

Amunt Enviar a un amic Tornar