Irene Blasco

Biografia

Aquesta professió és sens dubte vocacional. I jo tenia la vocació, dormida, però allí estava, fins que fa uns pocs anys, tafanejant en una llibreria va despertar, de colp i sense permís. Jo també volia contar històries, posar boca, nas i ulls a personatges sense rostre, crear mons particulars suspesos en algun lloc de la meua imaginació. Volia jugar a ser un déu roín i colorista.

Vaig passar els meus tímids anys d'infància llegint i pintant, però en cap moment vaig pensar que de major poguera guanyar-me la vida així. A vegades em sembla tornar a aquells dies elàstics de joc despreocupat.

Un dels meus llibres favorits de xiqueta, va ser Otto és un rinoceront. No recorde l'autor, ni l'editorial. El llibre, toquejat i groguenc, el vaig perdre en alguna de les meues últimes mudances. Un xiquet es troba un llapis que resulta ser màgic i l'enorme rinoceront groc que pinta en la paret del saló de sa casa cobra vida.
I si, en despertar, la coqueta girafa amb tacons i collar de perles que vaig pintar anit s'estiguera marcant un booggie booggie en el meu estudi?

(Actualitzat 10/06/2010)

Amunt Enviar a un amic Tornar